Plou i al carrer el fred s'arremolina
entre les branques dels arbres fent una dansa tribal. El vent sospira
fulles i cançons; la mar remulla herba que gaudeix de l'espectacle
amb un moviment de tija solemne.
O fa sol, que lluu resplandent com
l'iris que recordes d'ençà que el veres. El cel clar i brillant
acompanya l'estiu que tanta ardor augura a tot el teu voltant.
Calàpots refugien el cos dins l'aigua mentre miren expectants com el
sol es pon al crepuscle.
Fa temps i ningú no ho dubta.
Fa temps càlid, fa temps fred, fa
temps que vas ser aquí i ja no hi ets, dolça tremor. De l'aigua que
cau, el sol en fa màgia vaporosa. Del fumerol que en surt, llàgrimes
cauen d'un cel que ens enganya, que ens devora amb miratges de
color. Color negre.
Fa sol, plou i fa temps feia temps de
vida.
Miscel·lània que acaba el dia,
boirina que el comença. S'aixeca l'albada amb aires imperials.
Fa sol i plou al carrer. Fa temps de
mort.
Fa temps que l'iris no hi és.
